L’esdeveniment global multiespecialista consolida la Comunitat Valenciana com hub i enclavament estratègic del sud d’Europa en mobilitat sostenible
El ZENIT, Valenciaport, Air Europa, Vueling o Repsol han abordat els avanços que la transformació digital està impulsant en la gestió portuària i el transport aeri
Madrid, 15 de febrer de 2024 – eMobility Expo World Congress 2024 ha clausurat hui la seua segona edició, consolidant la Comunitat Valenciana com hub i enclavament estratègic del sud d’Europa en mobilitat sostenible. Sota el lema ‘We llaure the future of eMobility’, la trobada global multiespecialista de la indústria de la mobilitat ha reunit durant tres dies a 6.873 congressistes internacionals que han acudit per a descobrir les tendències, reptes i solucions de diferents segments de la indústria de la mobilitat i han fixat el full de ruta per a una mobilitat més sostenible, connectada, autònoma i segura. Un esdeveniment que en la seua segona edició ha deixat un impacte econòmic de 16 milions d’euros a la ciutat de València.
Un total de 219 firmes expositores com BP, Cepsa, Ford, Iberdrola, Repsol, Air Nostrum, Broseta, Eurecat, Iryo, ITE (Institut Tecnològic de l’Energia), Redit Mobility, Valenciaport o Vueling, entre moltes altres, ha mostrat les innovacions i solucions més disruptives que estan portant el sector a un canvi de paradigma. Així mateix, el congrés eMobility World Congress ha comptat amb 387 experts de tot el món per a analitzar, debatre i compartir els reptes presents i futurs de la indústria de la mobilitat, que passen per una mobilitat més connectada, autònoma i segura, i per la descarbonització de la indústria.
En este sentit, l’última jornada d’eMobility Expo World Congress ha abordat la transformació digital que està marcant una nova era en la gestió portuària, amb l’aplicació de la tecnologia i l’avanç de la descarbonització de les operacions. Sergi Sauri, director en el Center for Innovation in Transportation (ZENIT), que ha advocat per la comunicació entre tots els actors per a propiciar la resiliència dels ports, ha posat sobre la taula diverses inquietuds en el sector. Entre ells, tindre una normativa clara per part del sector públic i no sols obligar els ports a ser més verds, sinó “a eixir dels propis ports i generar corredors verds, és a dir, aliances i connexions intercontinentals”. Una altra de les preocupacions que ha mostrat és el trasllat d’alguns dels centres d’operacions d’Europa al nord d’Àfrica, “la qual cosa suposa una reducció d’ingressos provinents dels impostos, una fugida de carboni i la pèrdua d’una certa independència logística en favor dels països del nord d’Àfrica”.
Una cosa amb la qual ha estat d’acord, José Andrés Giménez, director de Logística Portuària en Fundació Valenciaport, que ha apostat per una integració més eficaç amb la cadena de subministrament existent i ha considerat la digitalització com un “element de gran importància per a la sincronització dels processos” en un ecosistema molt fragmentat. “Hi ha una gran oportunitat per a marcar la diferència en els pròxims anys tractant d’abraçar estes noves tecnologies que estan arribant: IA, Big data… En el sector transport anem un poc per darrere del que estes tecnologies poden aportar-nos”, ha afirmat.
En línies similars, Arjen Heeres, CEO de DECIDE4AI, també ha apostat per la sincronització com a resposta per a incorporar els ports a la cadena de subministrament. “Si es disposa d’un sistema intel·ligent que controle tot i previnga noves situacions no es necessitaran més recursos, sinó utilitzar els disponibles de manera intel·ligent. La intel·ligència artificial ajuda al fet que els ports siguen més rendibles, més sostenibles i més competitius”, ha assenyalat.
L’ús de combustibles alternatius en l’aviació, una oportunitat
eMobility Expo World Congress també ha analitzat les claus dels Combustibles d’Aviació Sostenible (SAF) com una oportunitat per a l’avanç de la descarbonització en el transport aeri, encara que només entre el 2% i el 5% de les emissions procedixen de l’aviació. Rosa Nordfeldt, directora de Sostenibilitat Air Europa Línies Aèries, ha indicat que ja han començat a experimentar amb SAF en rutes curtes, mitjanes i llargues. No obstant això, “hem d’entendre que el SAF és només una de les moltes mesures a aplicar en la transició cap a la descarbonització. Per a 2050, tota l’aviació haurà experimentat un gran canvi. Apareixeran nous models d’avions i de combustible, hi ha moltes energies diferents a la nostra disposició”.
Per part seua, María José Bartolomé, d’Exolum, ha remarcat que “la infraestructura per a moure el combustible sostenible ja existix, però hi ha molta faena per fer en matèria de regulació. Necessitem molts escenaris i tecnologies diferents per a aconseguir els objectius de sostenibilitat”. En això ha coincidisc amb Santiago Lopezbarrena, responsable de sostenibilitat en Vueling, que ha insistit que la normativa “va per darrere de la indústria” en un aspecte tan rellevant com SAF, que “no és només una oportunitat per a l’aviació, també pot ser una opció per a altres sectors”. Després d’indicar que ja es pot subministrar als avions actuals aconseguint menys emissions, ha incidit a tindre en compte que “el subministrament de combustible sostenible és inferior a l’1% de la demanda mundial, per la qual cosa encara queda camí per recórrer. Hem d’augmentar la producció per a ser competitius en preu”.
Per part seua, Francisco José Lucas, responsable d’aviació sostenible en Repsol, ha recordat la posada de la seua companyia per esta iniciativa amb la marxa de la nova planta de producció de SAF a Cartagena amb la qual podran produir més de 2.000 tones d’esta energia. “IATA diu que la producció mundial actual és similar al que produirem a Cartagena”, on han invertit 200.000 milions. “Podem reduir aproximadament el 60-65% de les emissions de tot el sector, però és necessari fer inversions en infraestructures, com les plantes de producció”, ha afegit.
En relació al transport aeri, experts com Eduardo Carrillo, director d’estratègia de Boeing, han abordat les megatendencias que estan portant al sector a un nou paradigma, on es detecta un fort canvi en les tecnologies de propulsió, un augment de la mobilitat aèria urbana i, finalment, una necessitat inexcusable de fer front al canvi climàtic. “En un avió per a poques persones que recórrega pocs centenars de quilòmetres, la pila de combustible amb hidrogen serà una bona solució, però caldrà gestionar tota la infraestructura vinculada a l’hidrogen (producció, subministrament, etc.)”, ha remarcat Jaime Fernández, Head of Research & Technology d’ITP Aero. Per part seua, Isaac Pérez, delegat a Espanya en Airbus UpNext -empresa especialitzada en la fabricació de components aeroespacials i d’aviació-, ha ressaltat un gran avanç de la seua companyia. “Hem demostrat que un helicòpter pot volar sense pilot i estem treballant en diversos projectes sobre energies de propulsió disruptives”, ha revelat.
